verano

verano

divendres, 6 d’octubre de 2017

POESIA DE OTOÑO



Hoy os comparto una poesia que me ha gustado mucho, es de una amiga, y esta en catalán, la voy a traducir al español, aunque en las traducciones siempre se pierde algo.


Lentamente caen las hojas
el árbol queda desnudo, agrietado,
el vestido se desvanece en el trayecto,
ahora viste la tierra.
En el finito descanso
las hojas gravitan,
en el paisaje quieto.
Poco a poco
 se teje una alfombra mediterránea,
al estilo y colores de las persas:
son tan suaves
...y caras!
Las ramas del árbol,
arañan deseosas el cielo,
y su voz se rompe 
donde se rompe el viento.
En el finito descanso
las hojas gravitan,
en el paisaje quieto.
Otoño 17
Enri Farràs Vicente
--------------------------------------------------------

Lentament cauen les fulles
l'arbre queda nu, esquerdat,
el vestit s'esvaeix en el trajecte,
ara vesteix la terra.
En el finit descans
les fulles graviten,
en el paratge quiet.
De mica en mica
s’hi teixeix una catifa mediterrània,
a l’estil i colors de les perses:
què en són de suaus
... i de cares!
Les branques de l'arbre,
esgarrapen deleroses el cel,
i la seva veu es trenca
on es trenca el vent.
En el finit descans
les fulles graviten,
en el paratge quiet.
Tardor 17
Enri Farràs Vicente

2 comentaris:

  1. Un poema molt bonic...La terra s'està preparant per descansar, per després poder florir amb més força!
    Petonets.

    ResponElimina